Última hora

Història

El club d’handbol OAR Gràcia, com la majoria d’equips de Sabadell d’aquella època, va néixer d’un grup d’amics que tenien la parròquia del barri de Gràcia com a punt de reunió. Seguint el corrent del moment, ja que l’handbol era l’esport de moda a la ciutat, van decidir formar un equip per participar en els nombrosos torneigs que s’organitzaven. Això esdevenia el gener de 1953. El 15 de febrer va disputar el primer partit, de caire amistós, enfront el Bohemios al qual va vèncer per 7 a 2 segons consta al primer llibre d’actes de l’entitat. Els torneigs i campionats de tipus local, van servir per formar un conjunt de jugadors amb experiència suficient per afrontar competicions de més rellevància. L’OAR Gràcia es va federar la temporada 1954-55 i va prendre part al campionat de Catalunya de 2ª categoria. L’èxit va sorprendre la pròpia empresa ja que va quedar sots-campió i va ascendir a 1ª categoria. L’escalada d’èxits no va cessar i, així, la temporada 1958-59 es va proclamar subcampió de Catalunya i d’Espanya de 1ª categoria. El 1961, després de proclamar-se campió de Catalunya, va acabar 3r. classificat al campionat d’Espanya de 1ª categoria. Aquest mateix any va guanyar el dret a participar a Divisió d’Honor, llavors nomenada “Liga Nacional”, dret que no va arribar a exercir. El desembre de 1959 va tenir lloc un esdeveniment clau pel futur gracienc, com va ser la construcció de la pista del carrer de Permanyer, construcció que va anar a càrrec de la Parròquia de la Mare de Déu de Gràcia, aleshores dirigida pel rector Mn. Joan Baguer. La inauguració va tenir lloc el dia de St. Esteve i entre els diferents actes que s’organitzaren, destaca el partit entre els primers equips del BM Granollers i l’OAR Gràcia. El 1962 el primer equip torna a ser campió provincial de 1ª categoria. La temporada 1962-63 es participà, per primera vegada, a la Divisió d’Honor tot fent un paper molt destacat en quedar segon classificat del grup A darrera l’Atlético de Madrid. El club madrileny va guanyar la final al Granollers (campió del grup B). Els anys 1966 i 1967 es tornà a guanyar el campionat provincial de 1ª categoria i tres anys més tard, després de guanyar l’eliminatòra enfront el G.E. SEAT de Madrid, es va aconseguir l’ascens a la Divisió d’Honor. Tanmateix, la temporada següent es va perdre la categoria, la qual cosa va motivar que una bona part dels jugadors decidissin posar fi a una brillant i dilatada trajectòria esportiva. Alhora es va obrir un període de crisi a l’entitat i el primer equip, en dos anys, va caure a 1ª Provincial. Mentrestant, el 1972, el club havia obert les portes a l’handbol femení, no abandonant la tasca de planter d’on sortirien els futurs jugadors de l’equip sénior. Els fruits de l’esport base van anar madurant: la temporada 1979-80 es va ascendir a 2ª Nacional i el 1982 es pujà a 1ª nacional i es guanyava, per primera vegada, la Copa Catalana. No van voler ser menys les noies. Ben aviat van aportar èxits ja que el 1983 van ser campiones provincials i van repetir el 1985, aconseguint també el sots-campionat d’Espanya i l’ascens a la 1ª Nacional femenina. L’octubre de 1986 es va inaugurar el Pavelló Municipal OAR Gràcia, construcció fonamental, com ho havia estat en el seu moment la pista del carrer de Permanyer, i que es va aconseguir gràcies a l’esforç i el treball de la Junta presidida per l’Antoni Moix i amb la decidida col·laboració de l’alcalde de Sabadell, Sr. Antoni Farrés. El 1987 l’equip masculí va quedar subcampió de la Copa Catalana, però un any després, en la seva tercera final, es va fer novament amb el títol en vèncer la Unió Esportiva Sarrià. Les fèmines, que la temporada1984-85 havien aconseguit el subcampionat d’Espanya i l’ascens a 1ª Nacional, van assolir per fi, el 1988, el seu màxim objectiu: l’ascens a Divisió d’Honor. A l’igual que va passar anys enrera amb el conjunt masculí, el femení no va poder mantenir la categoria a causa de les nombroses lesions que van minvar contínuament el potencial de l’equip. Decepció d’una banda, però alegria de l’altra ja que l’equip B masculí va ascendir a 2ª Divisió Nacional. Arribem a la temporada 1989-90, en conjunt una de les més exitoses per a l’entitat. El primer equip masculí assoleix el Campionat d’Espanya de 1ª Nacional B i puja a 1ª Nacional A; el femení es classifica per a la Fase Final del campionat d’Espanya; el juvenil femení es proclama campió de Catalunya i els menuts de l’equip aleví conquereixen el títol de campions territorials. Aquests èxits es veuen refrendats amb la placa de la Federació Espanyola al “Mèrit Esportiu” i amb el nomenament de “Millor club català de la temporada” La Copa Catalana torna a ser propietat del primer equip gracienc, ja que se la fan seva el 1991, el 1994 i el 1995. La temporada 1993/94 es torna a pujar a la Divisió d’Honor B, però les dificultats econòmiques porten que a finals de la temporada 94/95 s’hagi de renunciar a l’abans dita categoria. Els equips femenins, el primer juga a Primera Nacional fins el 1993 que es baixa a categoria catalana també per raons econòmiques. Dins d’aquest període el segon equip es proclama Campió de Catalunya de 1a. la temporada 1991/92. Els equips masculins que formen la base del primer equip funcionen prou bé la temporada 1994/95, situant-se en el 3r. lloc del campionat d’Espanya júnior i el juvenil disputa la fase final del seu respectiu campionat d’Espanya. El mateix equip juvenil masculí es torna a classificar per jugar les fases dels campionats d’Espanya de les temporades 1996/97, 1997/98 i 2000/01. En el decurs del mes de maig de 2002, l’Ajuntament de Sabadell concedeix a l’OAR Gràcia, la Medalla d’Honor de la Ciutat de Sabadell, guardó que és donat per la tasca esportiva, pedagògica i aglutinadora dels infants, joves i adults del nostre barri i de la nostra ciutat. Després d’una bona temporada 2005/06, el primer equip masculí aconsegueix l’ascens a la Divisió d’Honor “B” i també guanya la final de la Copa Catalana. La represa la temporada 2001/02 de l’handbol femení començant des de la base, ha tingut una lenta i continuada però important progressió, començant quan l’infantil juga les fases de sector del campionat d’Espanya el 2010 i el 2011, el cadet disputa la fase final del campionat d’Espanya el 2011 i es proclamen Campiones de Catalunya i de la Copa Catalana les temporades 2011/12 i 2012/13. Amb tota aquesta base el primer equip femení, després de jugar vàries temporades a la Lliga Catalana, aconsegueix el 2014 l’ascens a la Divisió d’Honor “Plata” havent -se prèviament proclamat subcampiones de Catalunya.  

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies