Segona victòria consecutiva per als jugadors dirigits per Gomis i Borrell en superar l’Esplugues per 31-26. Ningú esperava que el partit -partidàs, més ben dit- tingués un final tan explosiu per al conjunt gracienc. Tal com anaven les coses era previsible viure uns darrers minuts emocionants a més no poder ja que, a falta de 10, el marcador era d’empat a 25. S’hi havia arribat després que el Gràcia protagonitzés, com a la primera jornada contra el Sant Cugat, una remuntada de cinc gols per anul·lar l’avantatge que el conjunt espluguenc havia assolit al minut 12 de partit (7-12), en una fase de joc espectacular, de manual, d’encerts plens en atac, que va fer trontollar els fonaments de l’estructura verd-i-blanca. Però no va cedir i la rèplica va dur el Gràcia a establir l’empat a 16, amb parcial 9-4, i tenir opcions a fer el tomb. Tot i així el darrer gol del primer temps, de Jon Eguino, va permetre que l’Esplugues anés al vestidor per davant (16-17).

Al segon període les alternatives van formar part de l’ordre dei dia. L’espectacularitat i la fantasia d’alguns gols, la intensitat i la igualtat, feien créixer l’interès a mesura que s’esgotava el temps de joc. Així, fins el ja comentat 25-25. A partir d’aquí, final pletòric d’un Gràcia que va tancar portes darrera i que, amb parcial 6-1, va acabar amb les il·lusions d’un gran Esplugues (31-26).